ENC

Així mengen molts fongs.

Heu d’imaginar que el cos d’un fong –tant el micel.li que campa per la fullaraca humida com el bolet en que acaben fructificant moltes espècies de fongs- és una densa teranyina de filaments fins anomenats “hifes”. Més atapeïda en el cas del bolet que en el micel·li lliure. Aquestes hifes, bifurcades i entrecreuades, conformen una complexa xarxa que presenta moltes puntes lliures. Aquestes “puntetes” (anomenades “aparell apical” de la hifa) són la veritable boca del fong: per la seva membrana permeable segreguen enzims. Aquestes substàncies ataquen i desfan les molécules de cel·lulosa, lignina o qualsevol altre producte del que s’alimenti el fong, abans d’absorbir-lo i fer-lo seu.  Aquesta punta és l’única part de la hifa lliure de la funda impermeable que recobreix la resta i que actua com si d’una faixa es tractés. Quan el fong metabolitza els nutrients absorbits, aquests “engreixen” la hifa, que no té altre remei que crèixer per la punta –la faixa no  la deixa engruixir-se!- El fong estira més el braç (el filament de la hifa) que la màniga ( la cutícula que l’enfunda), quan menja.

Per al fong això és bó. Així creix.

La gent també hem crescut així: estirant més el braç que la màniga. Però en un altre sentit. En el mateix de posar a l’olla la gallina que ens proveïa d’ous. Des del punt de vista econòmic, haver-ho fet està conduïnt la població més humil  a la pobresa. Des del punt de vista ambiental, està conduïnt tot el món a la catàstrofe.

Al mes de setembre ja duiem consumits tots els recursos que la Terra havia de proveir per a l’any sencer. Els que hem gastat d’octubre a desembre els hem substret del reservori del futur: ens hem menjat  els recursos dels nostres fills; o els de la nostra pensió, com vulgueu interpretar-ho.

Durant aquest passat desembre, a més, tots els països han fracasat a Durban en l’intent de posar remei al desori climàtic (Cimera del Canvi Climàtic a Sudàfrica), i el capital ha donat una altra volta de rosca a l’imparable camí de fer-se amb el control dels estats més vulnerables (Cimera de la U.E. a Brusel·les per aprovar la convergència fiscal i l’enduriment de les condicions del deute).

A la foto (plana del Vallès Occidental) podeu veure com un model d’èxit en l’aprofitament racional dels recursos (la ciutat densa) va camí de fracassar quan s’escampa arreu i trepitja i anorrea les àrees que haurien de produir la seva alimentació.

El Banc dels aliments recapta menjar per a Catalunya. Quin és l’origen geogràfic i empresarial d’aquesta vianda?

Cerqueu al diccionari:

Hifa, Micel·li, Enzim, Cutícula, Deute públic, Deute extern, Decreixement.

Cerqueu al diccionari de frases fetes:

Estirar més el braç que la màniga. Matar la gallina que pon els ous. A ulls clucs.