ENC

Avui, 17 de febrer, la mallerenga carbonera ha deixat anar el seu cant de doble nota, repetida als altiplans del Corredor amb una tímida alegria aparent. Per primer cop enguany també, un primerenc gratapalles ha començat a marcar territori amb la seva repetició sonora, en aquest cas d’una sola nota. Al migdia, una grossa papallona ha despertat de la seva letàrgia hivernal i, aletejant pels espais foscos de la casa, es volia fer pas cap a la llum exterior.

Els tritons verds (anomenats salamandrins en alguns racons de la muntanya) titubegen en els seus primers galanteigs de la temporada. Tot just s’ha desfet el glaç superficial de la bassa (5 centímetres de gruix!), quan quatre mascles de cresta enxerinada festegen una voluptuosa femella amb la ventrada preparada. Sense massa esma encara, val a dir-ho.

No totes les bèsties han superat la fredorada d’aquest febrer: un vell dragó ha sucumbit a les baixes temperatures, sobtades després del que semblava un hivern benigne que el va mantenir malauradament despert. El fred el va enxampar per sorpresa, encara amb els reflexes lents al cos. L’hem trobat avui, arrapat a la paret sota teulada. Bell, però inanimat. En difícil equilibri vertical suportat sense esforç gràcies a les ungles i el peculiar sistema de ventoses en persiana dels seus dits (els dragons poden caminar sobre un vidre vertical!).

Obrint-li la boca hem pogut constatar l’absència de fils entre les dents. És clar: els dragons no mengen roba! Tot i que, encara a hores d’ara, molta gent n’estigui convençuda del contrari.

També els supervivents dels milers de rupits immigrants que vingueren a l’octubre fugint del fred septentrional intueixen el canvi de temps. Ja els hi comença a venir la frisança del retorn a les terres nòrdiques, amb la temperatura en ascens. Encara no, però, encara no….

Les flors del oms i els borrons del gatell inicien el preludi de la brotada, tot i que les falgueres i les herbes pratenses encara dormen. La primavera no ha arribat  pas (hom sol expressar-ho així, com si d’una visita es tractés), però els organismes vius ja l’esperen. Entre ells els humans, tips de cremar llenya o gasoil.

Tots estem esperant el definiu  “…ja!”, explosiu inici de la primavera que farà brotar i florir una munió de plantes, cantar una tracalada d’ocells i una altra d’amfibis, voleiar una caterva d’insectes i, en definitiva, activar tots els metabolismes endormiscats pel fred.