ENC

BENVINGUDA, MESTRES.

Mestres, us donem la benvinguda als centres.

Les llargues vacances del 12 s’ens han fet curtes. Arribem capficats amb la incertesa global i amb el desconcert professional. Podem estar desencoratjats davant la complexitat de l’alumnat, la incomprensió de les famílies, la manca de dedicació del professorat, la indignació amb els poders públics per l’atzucac al que ens han abocat, la irritació que ens han provocat per la reducció de les percepcions i, sobre tot, davant l’empobriment de tots plegats.

Els claustres han viscut, enguany de forma més virulenta, la pugna entre els partidaris i els detractors del manteniment de les activitats vivencials fora de l’aula o amb suport de personal extern al centre. El trienni 10-12 ha representat la basculació de la correcció política des de la defensa a la negació d’aquestes activitats. I els prolegòmens del curs 12-13 estan representant el preludi de la seva aniquilació: amb els arguments del primer paràgraf com a excusa, però sota l’habitual causalitat de la desmotivació i de la comoditat, creix entre el professorat  un posicionament contrari a les colònies, tallers i qualsevol altra activitat que sigui interpretada com un esforç extra o un dispendi de responsabilitat no recompensada.

CONSTATACIÓ I REFLEXIÓ

Davant d’aquesta situació, reflexionem a l’entorn d’alguns factors que poden ser claus:

· L’onada de l’actual crisi financera dificulta la percepció del tsunami de la gran crisi ambiental que apareixerà, descomunal, al darrera.

· Expressat d’una altra manera: la preocupació per la minva immediata del benestar personal ens dificulta la previsió de la mancança greu de recursos naturals disponibles a mig termini i la conflictivitat que aquesta generarà entre persones i col·lectius. Aquesta escassedat vé derivada, entre d’altres causes, de la pròpia limitació dels recursos, de l’increment de població mundial excessivament consumidora i de l’especulació exercitada per unes poques multinacionals (alimentàries, energètiques, hidrològiques, etc). El canvi climàtic no fa més que potenciar els perjudicis. I molt.

-La feina dels educadors ha d’anar orientada a facilitar als educands  l’aprofitament de la primera onada per encarar el tsunami en condicions. Cal ser conscients de la diferència de magnitud dels perjudicis que provocaran ambdues crisis.

L’impacte de la primera pot deixar els ciutadans més vulnerables en front la segona, molt més intensa i duradora. O no. Molts analistes proposen d’assumir la primera com una oportunitat, més enllà de l’infortuni. La reflexió ens pot retornar allà d’on no haguèrem d’haver sortit mai: la moderació en el consum, l’equitat en la distribució, el rigor en els plantejaments i la honestedat en totes les actuacions. La cooperació, a més, esdevindrà indefugible.

També la inversió. No de diners; ans d’esforç, d’implicació. A canvi de … futur!

L’acomodació de la ocupació laboral fàcil i estable ha convertit molts treballadors en negociants de la seva dedicació; els ha induït a ser molt primmirats en les contraprestacions. I els ha afeblit la capacitat de resposta en circumstàncies adverses. Cal treure punta a les potencialitats personals per a desenvolupar accions necessàries, imprescindibles. Ha passat ja el temps de les coses supèrflues. Probablement l’esforç invertit no tindrà una contraprestació sòlida. Fem-ho perquè cal, no pel que rebrem a canvi.

Són valors antics, de quan els gossos no es lligaven amb llonganisses.

Són, possiblement, alguns dels valors en els que l’escola ha de seguir incidint.

La crisi ofereix la oportunitat de canviar valors i hàbits, de motivar la recerca del coneixement i de nous instruments, de cercar noves condicions per a fer crèixer allò que no creixia.

Les matemàtiques i les llengües ens hi ajudaran, però no ens conduiran a reconèixer i valorar els recursos disponibles, a disposar-nos per al seu repartiment equitatiu, a integrar disciplines i perspectives per a comprendre i resoldre situacions complexes, a col·laborar per a reixir. Ens ajudaran però no plantegen el fons de qüestions principals: la gestió de l’aigua ha de ser pública? Com adaptar-nos al canvi climàtic? Perquè aquí és millor un tomàquet d’aquí i allà, un d’allà? Com evitar les ensarronades col·lectives? Es poden acumular rèdits treballant? Qui i com els acumula? Quines plantes són comestibles i com les puc obtenir? Com fer foc sense fòsfor ni gas? Àdhuc saber calcular el cost de les coses no és una disciplina matemàtica, només.

PROPOSTA

Per tant, encara és necessària, més que mai, la pedagogia vivencial, amb un enfoc transdiciplinar, que analitzi la complexitat, que faciliti el trànsit entre localitat i globalitat, que formi l’esperit crític, que capaciti per a l’acció a favor del medi i de la gent, d’avui i del futur i que indueixi a la participació; això és

l’educació ambiental.

I us proposem d’emprar recursos disponibles i, de vegades, gratuïts. Aquí venen els nostres granets de sorra:

-Us ajudem en el treball d’aula i de camp, amb els alumnes. En alguns programes i poblacions de forma gratuïta o molt subvencionada (Mataró Sostenible, Llavaneres, Mollet, Malgrat, Canet, Arenys de Munt, Coneguem els nostres Parcs,…).

-Us assessorem mitjançant equipaments i programes específics (Casa Capell, espai per al a sosteniblitat, de Mataró, Pla d’Informació del parc del Montnegre i el Corredor, Programa Escoles Verdes, Pla de formació de Zona,…).

-Podeu venir a les estades de descoberta i recerca a Ca l’Arenes, subvencionades per la DIputació de Barcelona.

-Podeu descarregar-vos alguns materials directament des d’aquesta web (us suggerim els apartats “Forma’t relaxadament” o “Mataró Sostenible”).

Nosaltres hem fet els possibles per aprofitar els minsos recursos disponibles: integrem amb complicitat els diferents programes que gestionem, per tal de fer la màxima feina amb la minima despesa; des del 2010 no han variat les quotes, que, a més, duen incorporada una reducció del 25 % sobre els costos, que auto-subvencionem.