ENC

Aquests dies de confinament que s’han fet tan durs per gairebé tothom, a l’Escola de Natura del Corredor ens considerem uns privilegiats per haver seguit recorrent les nostres estimades muntanyes, en algun cas perquè és on vivim, en d’altres perquè hem pogut seguir fent alguns dels projectes en els que col·laborem. És per això que volem compartir algunes de les observacions que hem fet aquests dies, enmig d’aquesta primavera tan esplendorosa i tan poc disfrutada per molts de vosaltres. Ens acompanyeu?

Qui no coneix el conillets, gossets, sabatetes o badocs? L’Anthirrinum majus és una planta autòctona de les nostres contrades d’allò més vistosa. És coneguda per aquella broma que es fa tant a les criatures, agafant les flors pel costat tot fent veure que s’obren i es tanquen com boques… Però la gràcia de la planta rau sobretot en el fet que les flors tenen un sol eix de simetria, com les orquídies per exemple, prova de la seva superespecialització per atraure insectes polinitzadors.. com ara els borinots!

Una altra flor ben típica de trobar aquí al Corredor durant la primavera. Més pròpia d’ambients de prats i marges humits, o vores de torrents, el magnífic botó d’or (Ranunculus arvensis) es protegeix dels herbívors omnipresents gràcies a la seva toxicitat! El seu groc brillant reflecteix la llum i li dóna aquest to daurat tan bonic.

Heus aquí els capgrossos del gripau corredor (Epidalea calamita), amant de fer la posta en bassiols ben soms que les altes temperatures assequen un pèl massa ràpid. Aquesta setmana passada hi hagué una gran mortaldat de capgrossos. Tot forma part del cicle natural, però el canvi climàtic amb menys pluges, a destemps, i amb temperatures massa altes per l’època amenaça aquests i d’altres amfibis.  Tot i això cal dir que enguany amb les abundoses pluges (portem més de 400 litres des del gener!) hi ha nombrosos indrets on poden fer la posta i no considerem en cap cas que sigui un mal any.

Ben a prop dels bassiols dels capgrossos hi ha alguns arbres de mida gran, roures i alzines principalment. És al peu d’aquests que ens trobem una closca d’un bell blau turquesa. No és pas que hagi caigut cap ou, ans al contrari, segurament el pollet està ben protegit al niu. Són els pares que després de néixer els pollets fan endreça! L’any passat ja vam detectar un niu d’estornell justament aquí, i aquest any hi tornen a ser… Perquè és d’estornell aquesta bonica closca, sense taques, de color intens i uniforme. Si algú el confongués amb una closca de merla, s’hauria de fixar precisament en l’absència de taques i el color, molt més pàl·lid en el cas de les merles.

Les petjades dels reis del bosc, els ungulats més abundants i actius! Els senglars, és clar, que amb el seu pes deixen empremtes profundes per allà on passen. Aquí hem seguit el seu rastre fins arribar al Sot del Fangar, ben curull d’aigua aquests dies…

Però el nostre recorregut encara no s’ha acabat. Tornem demà a descobrir-vos més secrets del bosc a la primavera!