ENC

Continuem la passejada primaveral per les feixes que envolten Ca l’Arenes, la nostra seu. I ens trobem una d’aquelles flors comuna però curiosa per la forma i pel nom: la calabruixa!

Aquí la tenim, la calabruixa gran (Muscari comosum). És una planta de la família de les liliàcies, i com és propi d’aquesta família, és bulbosa. Cosa curiosa, les flors marronoses insertades a la tija són les fèrtils, mentre que a la corona superior, d’un violeta viu, són inflorescències estèrils. Al sud d’Itàlia, a la Pulla, és típic de recollir-ne els bulbs, escalivar-los i menjar-se’ls en amanides!

I entre les herbes dels prats, un producte típicament primaveral, l’escopinada de cucut!! Evidentment, tot i el seu divertit nom, no és una escopinada, sinó la bava produïda per les larves de la cigala escumejadora (Cercopis sp.). Una barreja d’aire, aigua, excrements i albúmina segregada per la nimfa, amb l’objectiu d’ocultar-se i mantenir-se humida.

Tot continuant per les feixes, trobem rastres de l’activitat frenètica dels amfibis. Bé, en aquest cas una femta de… gripau!! Observem-la amb atenció, de 3 cm. de llargada i força compacte (la de l’imatge l’hem obert per mirar l’interior…), a dins hi veurem un milpeus i desenes de fragments de formigues, la menja predilecte dels gripaus. Un amfibi insectívor que només s’acosta a l’aigua per desovar, fent una vida molt terrestre la resta de l’any. De gripaus al Corredor tenim el comú (Bufo bufo), el corredor (Epidalea calamita), i també el tòtil (Alytes obstetricans), tot i que la seva mida més petita ja el descarta pel que fa a l’excrement trobat, que podria ser dels dos primers.

I si passegem pel Corredor hem de comentar forçosament la florida omnipresent de les estepes borreres (Cistus salviifolius)i les estepes negres (Cistus monspeliensis), les dues de flor blanca i fràgil. Són arbustos mediterranis molt adaptats al nostre clima, capaços d’assecar-se i revifar segons la disponibilitat d’aigua. Les estepes són molt inflamables, contenen resines que afavoreixen el foc, i quan cremen queden totalment calcinades. La gràcia rau en que les llavors que sobreviuen el pas del foc, perquè sovint resten a terra, potser enterrades, de seguida germinen i colonitzen el paisatge incendiat, avançant-se als seus competidors i conformant de nou una brolla d’estepes.

I ja per acabar aquesta passejada (en vindran d’altres…), una troballa pel nostre itinerari 33 del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Ja fa més de 16 anys que fem el seguiment d’aquest itinerari de la gran xarxa de seguiment de papallones del sud d’Europa. De fet, aquesta passejada que us hem fet ha sigut tot seguint les traces i el recorregut d’aquest itinerari. No hem parlat gaire de papallones perquè en farem un article especial, però si que us voldríem presentar aquest exemplar de migradora dels cards (Vanessa cardui). Amb l’ala dreta mig cruspida, segurament a resultes de l’atac d’algun ocell, acabarà els seus dies aquí al Corredor. Sense saber exactament d’on pot provenir aquest exemplar, si que ens agradaria fer un apunt sobre la increïble peripècia migradora d’aquesta espècie, que durant la primavera puja en diverses generacions des del Sahel fins a Escandinàvia. Aquí a casa nostra es troben a mig camí, potser aquesta sigui una tercera o quarta generació des de l’Àfrica. Amb la sisena generació arribaran en ple estiu al nord d’Europa per retornar cap a l’Àfrica entre la tardor i l’hivern!!

Tot esperant que aquests apunts us hagin resultat interessants, en pocs dies ens retrobem!