ENC

En un temps rècord una part de les suredes i alzinars del país han pres la imatge de rouredes hivernals. Una eruga –la peluda del suro (Lymantria dispar) – se n‘ha cruspit les fulles. Milions d’eruguetes negroses van néixer fa un mes de les postes que les arnes van pondre al juliol de l’any passat.

Es van deixar caure, penjant dels fils segregats per elles mateixes. El vent les feu escampar pel bosc de l’entorn i estengué l’àrea afectada l’any anterior. Al maig, els tels d’aquests fils enteranyinaven les suredes i boscos mixtes amb alzines, conferint-los un aspecte tenebrós.  A primers de juny, a grans extensions del Montnegre i el Corredor i altres zones sureres catalanes els suros (Quercus suber) i les alzines (Quercus ilex) ja apareixen defoliades després de tres setmanes de continu plugim de cagallons i trossets de fulles esmicolades que la multitud d’erugues deixen caure des de les capçades. La remor produïda per l’impacte d’aquestes partícules sobre la fullaraca del sòl ha estat subtil i continuada.

Esgotat tot el verd d’aquests arbres, preferents per a l’eruga, els hi ha tocat el rebre a les espècies acompanyants: arboç, roure, bruc. Més tard mata, estepes, roldor. Fins i tot llorer. Tasten moltes altres, però sembla que marfull, argelaga negra, lligabosc i esparreguera no els hi agraden.

Un cop esgotada la teca i crescudes les erugues, ara de color bru fosc imperceptiblement puntejat de blau i grana, es converteixen en crisàlides que faran la metamorfosi ver la fase de papallona. Cerquen racons a les clivelles de l’escorça de les roques, a les mateixes branques despullades, a les edificacions; soles o en grups enteranyinats.  I a esperar. En secreta i invisible transformació total.

El sistema, però, ha reaccionat. A l’eclosió de les erugues respongué amb una allau de depredadors. El més notori, l’escarabat lluent (Calosoma sicophanta), que persegueix erugues i ataca crisàlides en febril activitat. Més discretament, xinxes assassines i vespes paràsites també fan la seva feina. Com mallerengues, puputs i altres ocells.

Els humans també hi han respost. El Departament d’Agricultura de la Generalitat, pressionat per associacions de propietaris forestals va encarregar la ruixada amb Bacillus thuringensis, un bacteri paràsit dels insectes, en una varietat específica per a lepidòpters, des d’helicòpter i avioneta. Alarmats els científics i ambientalistes pel fet que aquest bacil no distingeix entre diferents espècies d’erugues –les mata totes- , van posar el crit al cel amb un manifest públic. Els propietaris respongueren amb un altre manifest.

El debat ha estat servit en un duel d’argumentacions, totes enraonades i que haurien de concretar-se en una determinació de mal prendre.

Al juliol, les arnes (papallones nocturnes), sorgiran de la crisàlide i faran els vols nupcials. Blanques les femelles. Bruns i més petits els mascles.  Faran la posta en la seva estructura escumosa groguenca i… fins l’any que ve!

Tot i que l’arbre rebrota i es refà, l’aturada mínima d’un mes deixa empremta al suro, l’anomenat vena-sec, que en minva qualitat i preu de venda. La sotragada econòmica per a qui en viu és forta. D’altra banda, la sotragada del tractament per a l’ecosistema també ho és. Com ho és la pròpia plaga: desapareix durant dos mesos el menjar i l’aixopluc per a moltes espècies d’invertebrats i vertebrats. Mentre, unes quantes espècies fan l’agost: l’escarabat lluent i altres depredadors i els carnívors que se’ls mengen. Un festival tròfic. Un parèntesi brutal per al paisatge. Un daltabaix econòmic per als propietaris forestals.

En tot cas, una oportunitat d’or per a observar en directe un fenomen espectacular de la natura i les respostes biològiques en acció ben visible.

Aquest lepidòpter segueix unes pautes repetitives, en cicles d’explosió poblacional de 2-4 anys combinats amb períodes de  latència de diversos anys. El 2019 inicià un nou cicle explosiu que, enguany, s’ha vist intensificat i escampat.  La magnitud de l’actual episodi ha resultat excepcional per a tots els bosquerols consultats.

Les investigacions potser determinaran la seva relació amb el canvi global.