Envàs, on coi vas?
Hola, aquesta entrada del bloc no és per reflexionar sobre el nostre molt discutible sistema de recollida de residus, sinó per aclarir dubtes raonables. El contenidor groc, que molts anomenen incorrectament “el de plàstic”, és el que sempre en suscita més. Així doncs adjuntem un pdf amb el llistat de tot allò que s’hi pot dipositar. Com veureu alguns dels residus resulten especialment sorprenents.
En tot cas allò que tenen en comú és que són o formen part d’algun envàs. Els fabricants que posen productes envasats amb plàstic, metall i altres materials (exceptuant el vidre i el paper) al mercat paguen una part a l’entitat ECOEMBES per fer-se càrrec del tractament del residu d’envàs. D’aquesta manera els residus d’envasos es recullen als contenidors grocs, finançats per aquesta entitat. La gestió dels productes que no són envasos es financen per una altra via de l’administració i per tant no es pot gestionar seguint el mateix circuit de recollida. És per això que el contenidor groc està dedicat als envasos, i el plàstic i metall que no és envàs, com ara una joguina, s’ha de reciclar al punts verds o deixalleries que habitualment tenen contenidors específics. Que no es puguin llençar al contenidor groc no vol dir que no es recuperin, sinó que es fa per una altra via.
Dit això, els envasos que siguin de fusta, suro, ceràmica i altres poden anar al contenidor groc sempre que tinguin el logo del “punt verd”.
En fi, deixem per un altre dia la reflexió al respecte…
Escoles Verdes: Canvis al web!
Hola a tothom! Hem introduït una sèrie de canvis i modificacions a l’apartat d’Escoles Verdes del nostre web que esperem siguin del vostre interès:
– Hem penjat els butlletins territorials disponibles descarregables en format pdf.
– Hem afegit un llistat d’enllaços de blocs i webs d’Escoles Verdes de les nostres comarques i de la resta de Catalunya.
– Hem fet un llistat de llocs web que poden ser del vostre interès.
– Hem afegit un enllaç directe al Bloc dels Ignorants Verds perquè ens pogueu fer consultes i/o veure les respostes d’interès general.
Com sempre i a tall anecdòtic hi hem actualitzat un mapa del Vallesme amb la localització de totes les escoles que formeu part de la xarxa d’Escoles Verdes.
Esperem que ho trobeu interessant!
Ja tenim aquí el primer butlletí territorial de les Escoles Verdes del Vallesme
Benvolguts i benvolgudes, des del servei d’assessorament de l’Escola de Natura del Corredor us oferim una nova eina, el Butlletí Territorial de les Escoles Verdes de les comarques del Vallesme (Vallès Oriental i Maresme) que neix amb la intenció de compartir reflexions, experiències i recursos de proximitat. A poc a poc anirem millorant, creant noves seccions i potenciant la interactivitat. De moment us oferim un article, una experiència vostra i una petita agenda per a tota la comunitat escolar.
A mesura que anem publicant els números els penjarem al nostre web perquè en pogueu descarregar els pdf. A reveure!
Passejades de tardor del Parc Montnegre i El Corredor
Després de la diada, es reactiva el programa de passejades del Parc del Montnegre i el Corredor.
No cal inscriure’s abans. Us hi presenteu el dia convocat.
Boscúries inaudites al Montnegre de ponent, racons de Collsabadell , a la recerca del telègraf perdut per Fogars, seguint el camí dels Països Catalans a Vallgorguina, investigant la rata esquirolera, miradors insospitats, d’expedicionaris pel Montllorer…
De Llinars a Fogars, de Sant Celoni a Arenys de Munt, gaudint de la descoberta natural i cultural de la serralada.
Cliqueu el programa!
Programació d’activitats docents
ENC té a punt els seus programes de camp per donar resposta a la planificació d’activitats dels centres educatius per al desenvolupament curricular. Vivencials, vinculades al medi, fonamentades en valors i promotores d’accions favorables. Per a la descoberta i la recerca en el medi natural, la formació de la comunitat educativa i l’assessorament de centres. També els programes vinculats a diverses institucions locals i nacionals. Consulteu, consulteu….
Bicicletada de can Massuet (Dosrius). Festa Major 2013.
Passejada per la Història de can Massuet (Dosrius).
Unes cinquanta persones de totes les edats van participar a la bicicletada que amb motiu de la festa major i dins del cicle de passejades del Parc del Montnegre i el Corredor vam organitzar el 9 d’agost per la zona urbana i forestal propera a can Massuet. Vam poguer contrastar els canvis del paisatge, amb el suport gràfic de les fotografies aèries de 1956 i 2012. Molts camps han estat substituïts cases. El bosc, en part, també.
La terra al Vallesme
L’agricultura va ser el motor socioeconòmic del Maresme: des dels cereals neolítics, ibers i romans, passant per la vinya que aquests van introduir i fins la posterior expansió de l’horticultura. Aquest tarannà productiu ha estat fruit de la combinació d’un geosistema favorable amb una innovació sostinguda.
Geosistema favorable atès que la serralada litoral protegeix l’andana litoral dels vents freds septentrionals i la proveeix de les humitats aportades per llevants i marinades. Aquestes, a més, com a transportadores de la calor acumulada pel mar, esmorteeixen els rigors hivernals. La proximitat marina confereix doncs a la depresió litoral un caire temperat a tot temps.
El tragí continuat de gent, cultures, mercaderies i tecnologies ha convertit aquest bocí allargassat de territori en un catau d’innovacions agronòmiques. Des dels empelts vitícoles fins a les darreres tecnologies en regs estalviadors.
El Vallès és l’altra cara de la moneda o, més específicament, de la serralada litoral, que aquí actua tot frenant les marinades atemperadores. Muntanya de baix (litoral) i muntanya de dalt (prelitoral, amb el Montseny com ensenya) configuren la depressió prelitoral com una gran olla amb un microclima amb tendència continental, d’estius calents i secs i hiverns freds, amb freqüents inversions tèrmiques.
Al sector vallesà del Vallesme, els rius hi han fet molt: Tordera i Besós (alimentat per Mogent, Congost i Tenes) han aportat fertilitat i aigua per als regs. La Tordera, a més, ha convertit els confins orientals del Maresme en una porta oberta al nord: amb aportacions d’aigua i sediments vinculats al riu, però també amb l’entrada dels vents freds septentrionals, conferint a la seva plana al·luvial certes semblances a les terres interiors veïnes.
El Vallès és ramader. Els seus conreus han estat tradicionalment vinculats al bestiar: cereals –l’ordi al capdavant- i farratges –trèfola, ufals i blat de moro-. Aquí no trobem les collites primerenques de la marina, tot i que de varietats locals hortícoles se n’han produït un niu.
Sempre ambdues comarques han estat terra de riquesa i diversitat. No en va la Via Augusta romana presentava el mateix disseny que l’actual desdoblament AP-7 / C-32.
Tot això ha estat a punt d’anar-se a n’orris.
Vies de comunicació (autopistes, carreteres, oleoductes, gaseoductes, aqueductes) i, sobre tot, escampall urbà, han gairebé convertit aquest terreny productor de vida en un desori urbanístic, malbaratador d’energia i consumidor d’aliments que fan la volta al món abans d’arribar a les llars.
A Gallecs han fet experiments i a les Cinc Sènies encara s’ho repensen, per defensar models d’agricultura vital relligada a les urbs que atenallen les terres encara útils com a proveïdores d’aliment. Molts joves enceten experiències d’agricultura ecològica amb nous models de distribució, que interconnecten els productors en xarxa i amb els consumidors, mitjançant cistelles i cooperatives. Cada cop més gent –i malgrat la crisi econòmica, però empesos per la crisi de valors- atribueix més valor a l’alimentació saludable, sostenible, de proximitat i ecològica.
Però l’esperit especulador encara és present a gran part de la població. I es tradueix aquí en la visió del terreny com a sòl transaccionable i no com a terra productora. El resultat és un elevat preu de venda o d’arrendament de les parcel·les agrícoles (amb vocació d’urbanitzables) que dificulta o directament impedeix la seva posada en producció. I convivim amb la gran paradoxa quotidiana: comprem verdures d’Holanda o del Marroc i fruita neozelandesa, amb un consum de petroli i una emissió de CO2 inassumibles, mentre contemplem terres ermes des de la finestra de casa.
La segona gran paradoxa: quan anem a comprar ens decantem per un model que afavoreix la concentració de la producció de llavors, fertilitzants i plaguicides en unes mateixes mans. Una sola corporació pot decidir quina llavor cal sembrar, vinculada a un plaguicida determinat i condicionada a aportacions excessives de fertilitzant. El creixent monopoli del comerç genètic esdevé una vergonya pública que deixa consumidors i productors sota els peus de qui en té poca, de vergonya. I tot plegat per que en tenim poca, de consciència.
La tercera paradoxa, d’origen ben actual, vincula treball i consum i pot esdevenir oportunitat vital. La insolvència econòmica personal generada per l’atur dificultat el consum. I la manca de consum atura la producció. I els camps que els seus amos volien veure urbanitzats ara són erms… Potser cal aplicar literalment l’oposició [viure per treballar – treballar per viure] i facilitar a la gent recursos (terra), instuments (eines) i formació per tal de produïr el menjar de la família. Això ja existeix. Vegeu, entre d’altres iniciatives, moltes de personals, tarpunacoop.org.
Entre els bancs de terres, habituals a França i propugnats (sense éxit) a Catalunya per la Unió de Pagesos i les experiències cooperatives de capacitació per l’autoconsum, hi ha un ventall d’opcions. Totes, però, basculen sobre tres eixos imprescindibles. Un: la posada en valor de la pròpia salut personal i colectiva. Dos: la posada en valor del propi territori. Tres: trobar sortida a la vida sense petroli i sense emissions contaminants de CO2.
L’aigua al Vallesme
Anomenem Vallesme al compendi geogràfic de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental que, malgrat ésser tan diferents, són ambientalment molt interdependents.
L’aigua del Vallesme prové, i per aquest d’ordre de magnitud, del riu Ter, dels pous de la Tordera, de la dessalinitzadora de Blanes i de pous locals.
L’aigua ha estat sempre, en aquests territoris, un recurs escàs i irregular. Canviant en quantitat i en qualitat, al llarg del temps. En funció dels estiatges i dels consums. Aquesta irregularitat es veurà –es veu- exagerada pel canvi climàtic, que implica, als països mediterranis, l’increment de temperatures mitjanes, l’accentuació de les temperatures extremes (màximes i mínimes) i unes pluges més intenses sense que augmenti la pluviositat mitjana. Encara hi ha incertesa sobre el descens d’aquesta. Tot plegat implica forçosament una menor disponibilitat d’aigua als aqüífers: una disminució de la recàrrega i un increment de l’evapotranspiració (la suma de l’evaporació al sòl i la transpiració de les plantes). Resumint: d’aigua en tindrem menys.
Sortosament el tractament de les aigües residuals ha millorat moltíssim. De ser nul fa 25 anys hem passat a tenir uns rius en bones condicions, amb una recuperació ecològica prou bona. Els animalons indicadors del riu així ens ho certifiquen. També hem millorat en quant al consum domèstic. Moltes poblacions l’han reduït notablement. Mataró, n’és líder d’eficiència, amb 100 litres per persona i dia i unes pèrdues en xarxa inferiors al 5 %. La mitjana europea és de 150 l. Barcelona ronda els 109, tot i tenir-ho molt més fàcil, com totes les ciutats molt denses.
Però la gestió global de l’aigua no va per tan bon camí. La darrera dècada ha vist incrementar la monopolització de l’aigua metropolitana: cada cop l’aigua de més ciutadans està en mans d’un menor nombre de persones. L’aigua en Baixa (dipòsits i canonades dels pobles) està en mans d’un nombre reduidíssim de companyies; la multinacional SUEZ, propietària majoritària d’AGBAR i, per tant, de SOREA, n’és la principal. L’aigua en Alta (gestió des dels centres de producció fins als dipòsits municipals), fins l’any 2012 totalment pública, ara resta privatizada en concesió a ACCIONA; tot i la pugna d’AGBAR per atribuir-se aquesta concesió.
Un cop d’ull posa de manifest que les companyies municipals –Mataró, Vilassar o Argentona, per exemple- aprofiten millor l’aigua: els seus excedents econòmics els inverteixen en la xarxa, en minvar els consums dels usuaris i en subvencionar aquelles famílies que no poden pagar. Els excedents de les privades van a les botxaques dels seus accionistes. I la inversió en millora de la xarxa correspón a l’ajuntament, quan s’acaba el periode concesional. Un ajuntament que no disposa de la capacitat tècnica per controlar una companyia que és qui acaba monopolitzant la informació necessària per a la monitorització de l’abastament.
La tecnopropaganda de les companyies pot donar la impresió que tot va a millor, amb una gran preocupació corporativa per la sosteniblitat i amb una millor seguretat en el proveïment. I subliminalment s’escampa una percepció de descrèdit vers la gestió pública.
La tendència, però, està reduïnt la llibertat del ciutadà (molts milions de persones depenent de les decisions d’una sola companyia) i el control de les institucions públiques.
I la major quantitat d’aigua la gastem sobre tot allà on no la veiem:
1 tomàquet= 13 litres
1 ou= 200 litres
1 hamburguesa= 2.400 litres
1 got de llet= 200 litres
1 samarreta de cotó = 2.700 litres
1 parell de botes de cuir= 8.000 litres
1 ciclomotor= 100.720 litres
Fonts: www.waterfootprint.org , Aigües de Mataró.
Taller Menjador Escolar Sostenible, 23 de maig a les 18 h.
La gestió del menjador escolar es presenta a hores d’ara confusa en quant a la titularitat i a la fiscalitat. Però és indefugible la implicació de l’equip de cuina, del menjador, del professorat i de les famílies, a més de la canalla, en la seva millora ambiental. Per a la salut, el medi, el territori i les relacions entre les persones i entre les regions del món.
Per això el Grup de Treball de Menjadors Sostenibles del Vallès Oriental i el Maresme, amb el qual el nostre centre participa molt activament, convoca tallers adreçats als responsables d’organitzar i contractar el servei als centres.
En aquests tallers presentem els arguments socioambientals i dietètics per a la conversió del menjador. També n’analitzem l’escandall econòmic. Tot comparant un menú setmanal ecològic amb un de convencional.
El proper taller tindrà lloc el dia 23 de maig al Centre Cívic del Pla d’en Boet, a les 18 h.
Inscripció gratuïta: enc@pangea.org, 93 7955405.
Treballant per menjar bé!
Cada cop més escoles es plantegen la millora del menjador escolar, fent-lo més educatiu, sostenible i saludable. L’Escola de Natura del Corredor, unida a cuineres expertes i productors locals, vol ajudar a facilitar aquest pas als centres. El 2013 és per a nosaltres l’any d’entrar a treballar en xarxa: col·laboració amb el Grup de Treball de Menjadors escolars ecològics del Vallès Oriental i amb la Taula de Treball d’alimentació escolar ecològica.
Al 1er trimetre de curs vam dur a terme el 1er curs de Cuina Escolar Sostenible, dirigit per la Nani Moré. Des d’aleshores i fins a setmana santa, estem coordinant el 1er Seminari de Menjadors Escolars Sostenibles del Maresme i del Vallès Oriental.
La nostra competència és l’assessorament dels centres. La nostra il·lusió, promoure la vinculació en xarxa dels centres amb els productors sostenibles del territori i amb les institucions locals competents.
La nostra convicció: menjar bé per a viure en un medi sostenible i un territori equilibrat.
Podeu fer una ullada al nostre web on estem recopilant materials i recursos per als menjadors escolars sostenibles. Cliqueu aquí!
