ATENCIÓ! Reemprenem les passejades guiades pel Parc!

20200614_111151

Després de l’aturada obligatòria causada per l’epidèmia de COVID-19, aquest passat diumenge 14 de juny vam reemprendre amb moltes ganes, i amb les mesures sanitàries necessàries, les passejades guiades del Parc del Montnegre i el Corredor.

La Passejada de diumenge va tenir com a objectiu apropar el seguiment científic de papallones (CBMS) a la ciutadania. La Vall d’Olzinelles (Sant Celoni) és un dels més de 100 punts de Catalunya on es du a terme el seguiment europeu de papallones BMS (Butterfly Monitoring Scheme), coordinats pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. La biòloga Marta Miralles, responsable d’aquest punt, va guiar una activitat que va permetre veure unes 400 papallones pertanyents a una vintena d’espècies. Hom les va poder contemplar molt de prop. Entre elles, la papallona de l’arboç, l’argentada comuna, el paó de dia o la marroneta de l’om.

llimoneta

Els participants van conèixer de primera mà unes tècniques manipulatives només permeses als estudiosos que fan el seguiment d’aquests insectes que aporten informació sobre el canvi climàtic.

Les passejades, guiades per experts coneixedors del territori de l’Escola de Natura del Corredor i col·laboradors propers, són de dificultat baixa o mitjana, tenen una durada d’entre 3 i 4 hores i permeten conèixer projectes de gestió i conservació que es porten a terme al parc, descobrir el patrimoni natural i cultural, i conèixer racons inèdits del Montnegre i el Corredor. Són ideals per a tota la família!!

ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE QUE DEGUT A L’ACTUAL SITUACIÓ ÉS OBLIGATORI INSCRIURE’S-HI, I QUE LES PASSEJADES ESTAN ESTRICTAMENT LIMITADES A 20 PARTICIPANTS.

Telèfons inscripcions: 937955405 / 937955228

E-mail inscripcions: enc@pangea.org

Si us voleu descarregar el programa cliqueu aquí!!

 

DEL VERD AL GRIS La peluda del suro: una eruga que fa canviar el paisatge

P1370791

En un temps rècord una part de les suredes i alzinars del país han pres la imatge de rouredes hivernals. Una eruga –la peluda del suro (Lymantria dispar) – se n‘ha cruspit les fulles. Milions d’eruguetes negroses van néixer fa un mes de les postes que les arnes van pondre al juliol de l’any passat.

20200416_193553

Es van deixar caure, penjant dels fils segregats per elles mateixes. El vent les feu escampar pel bosc de l’entorn i estengué l’àrea afectada l’any anterior. Al maig, els tels d’aquests fils enteranyinaven les suredes i boscos mixtes amb alzines, conferint-los un aspecte tenebrós.  A primers de juny, a grans extensions del Montnegre i el Corredor i altres zones sureres catalanes els suros (Quercus suber) i les alzines (Quercus ilex) ja apareixen defoliades després de tres setmanes de continu plugim de cagallons i trossets de fulles esmicolades que la multitud d’erugues deixen caure des de les capçades. La remor produïda per l’impacte d’aquestes partícules sobre la fullaraca del sòl ha estat subtil i continuada.

P1370767

Esgotat tot el verd d’aquests arbres, preferents per a l’eruga, els hi ha tocat el rebre a les espècies acompanyants: arboç, roure, bruc. Més tard mata, estepes, roldor. Fins i tot llorer. Tasten moltes altres, però sembla que marfull, argelaga negra, lligabosc i esparreguera no els hi agraden.

Un cop esgotada la teca i crescudes les erugues, ara de color bru fosc imperceptiblement puntejat de blau i grana, es converteixen en crisàlides que faran la metamorfosi ver la fase de papallona. Cerquen racons a les clivelles de l’escorça de les roques, a les mateixes branques despullades, a les edificacions; soles o en grups enteranyinats.  I a esperar. En secreta i invisible transformació total.

El sistema, però, ha reaccionat. A l’eclosió de les erugues respongué amb una allau de depredadors. El més notori, l’escarabat lluent (Calosoma sicophanta), que persegueix erugues i ataca crisàlides en febril activitat. Més discretament, xinxes assassines i vespes paràsites també fan la seva feina. Com mallerengues, puputs i altres ocells.

escarbat-lluent

 

Els humans també hi han respost. El Departament d’Agricultura de la Generalitat, pressionat per associacions de propietaris forestals va encarregar la ruixada amb Bacillus thuringensis, un bacteri paràsit dels insectes, en una varietat específica per a lepidòpters, des d’helicòpter i avioneta. Alarmats els científics i ambientalistes pel fet que aquest bacil no distingeix entre diferents espècies d’erugues –les mata totes- , van posar el crit al cel amb un manifest públic. Els propietaris respongueren amb un altre manifest.

El debat ha estat servit en un duel d’argumentacions, totes enraonades i que haurien de concretar-se en una determinació de mal prendre.

Al juliol, les arnes (papallones nocturnes), sorgiran de la crisàlide i faran els vols nupcials. Blanques les femelles. Bruns i més petits els mascles.  Faran la posta en la seva estructura escumosa groguenca i… fins l’any que ve!

P1360240

Tot i que l’arbre rebrota i es refà, l’aturada mínima d’un mes deixa empremta al suro, l’anomenat vena-sec, que en minva qualitat i preu de venda. La sotragada econòmica per a qui en viu és forta. D’altra banda, la sotragada del tractament per a l’ecosistema també ho és. Com ho és la pròpia plaga: desapareix durant dos mesos el menjar i l’aixopluc per a moltes espècies d’invertebrats i vertebrats. Mentre, unes quantes espècies fan l’agost: l’escarabat lluent i altres depredadors i els carnívors que se’ls mengen. Un festival tròfic. Un parèntesi brutal per al paisatge. Un daltabaix econòmic per als propietaris forestals.

P1380029

En tot cas, una oportunitat d’or per a observar en directe un fenomen espectacular de la natura i les respostes biològiques en acció ben visible.

Aquest lepidòpter segueix unes pautes repetitives, en cicles d’explosió poblacional de 2-4 anys combinats amb períodes de  latència de diversos anys. El 2019 inicià un nou cicle explosiu que, enguany, s’ha vist intensificat i escampat.  La magnitud de l’actual episodi ha resultat excepcional per a tots els bosquerols consultats.

Les investigacions potser determinaran la seva relació amb el canvi global.

 

Un cop d’ull als parcs! (Celebrem el Dia Europeu dels Parcs)

El passat 24 de maig es va celebrar el Dia Europeu dels Parcs, i des de l’Escola de Natura del Corredor hi hem participat conjuntament amb les biblioteques del Maresme del projecte “Parcs i biblioteques… naturalment!”. La setmana passada es va fer una crida demanant fotografies de l’entorn natural i cultural més proper, i la veritat és que la participació ha superat les nostres expectatives!

Aquest recull d’imatges proporcionades per les moltíssimes persones participants l’hem plasmat en tres vídeos que difonen la biodiversitat, l’ocupació humana i el paisatge dels parcs de la Serralada de Marina, Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor.

Els vídeos s’han difós a les xarxes socials de les biblioteques i de la Xarxa de Parcs Naturals. Aquí en teniu els enllaços:

 

Manifest per a la conservació dels herbassars

Més d’un centenar de naturalistes, científics i entitats conservacionistes demanen la protecció dels herbassars a Catalunya.

Reclamen que es reconegui el valor ecològic dels herbassars i que se’n faci una gestió adequada.

El col·lectiu Entomologia a Catalunya, en el marc del dia mundial de les abelles, ha difós un manifest on exposen la necessitat de conservar els herbassars. Aquest ha estat signat per més d’un centenar de naturalistes i científics de Catalunya, i compta amb el recolzament de desenes d’entitats conservacionistes i de defensa del territori.

Els herbassars són comunitats compostes per diverses espècies de plantes herbàcies. Són hàbitat per a moltes espècies d’animals, com ara les abelles i les papallones, que proveeixen serveis ecosistèmics tan importants com la pol·linització.

Es poden trobar en marges de cultius, camins i carreteres, o fins i tot en parcs i jardins, i sovint pateixen mesures de gestió destructives, com ara segues agressives i l’aplicació d’herbicides.

L’aturada de l’activitat d’aquests últims mesos ha permès el desenvolupament dels herbassars en moltes d’aquestes zones, i n’ha constatat el valor i potencial ecològic. “En el context de crisi ecològica, crisi econòmica i emergència climàtica, creiem que és una bona oportunitat per repensar el model de gestió”, apunta el manifest.

“Demanem que es reconegui el valor ecològic dels herbassars com a reservoris de biodiversitat i proveïdors de serveis ecosistèmics, i que s’aposti per un règim de segues que en permeti el desenvolupament”.

US ADJUNTEM L’ENLLAÇ PER SI VOLEU SIGNAR LA PETICIÓ!

 

Manifest per a la conservació dels herbassars

 

Tercer recopilatori de recursos per dies de confinament

Us fem arribar la tercera tria de recursos, articles i propostes per seguir treballant l’Educació per a la Sostenibilitat des de casa!

  • ACCIONS INTERESSANTS: L’aturada pel confinament ha fet que moltes accions de “neteja” i manteniment de la vegetació en espais urbans, rurals i enjardinats hagin deixat de fer-se. Això ha provocat una explosió de vida i biodiversitat que hauria de fer-nos reflexionar sobre les nostres accions quotidianes. Un moviment a través de tot Europa vol posar en valor les mal anomenades “males herbes” identificant-les amb guix al terra:

 

 

  • RECURSOS PER DONAR-HI UN COP D’ULL:
    • 17 OCELLS PER A 17 ODS: Guia que vincula 17 espècies d’ocells amb els 17 ODS segons les seves característiques i el seu comportament (en castellà).
    • Per als més petits, l’ACTIVIZOO: propostes diàries d’activitats per a omplir el temps lliure amb jocs, contes i curiositats que els permetran continuar aprenent sobre la natura.
    • ATLES DELS CONFLICTES AMBIENTALS: Atles interactiu i constantment actualitzat que recopila més de 2000 conflictes ambientals de tot el planeta. Realment interessant! (en anglès).

 

 

  • UN COP D’ULL AL PARC: Les Biblioteques públiques del Maresme conviden a celebrar el Dia Europeu dels Parcs fent una foto d’algun fenomen o element natural perquè l’envieu per correu electrònic a parcsibiblios@gmail.com. Teniu temps des d’ara mateix fins al 17 de maig! Amb les fotografies de tots els participants elaborarem unes quantes històries per ajudar a descobrir missatges ocults de la natura a les imatges que heu captat. Podeu enviar imatges del medi natural si sou a prop, però compteu que la natura hi és present als parcs urbans, als carrers o a casa mateix!

 

FINS LA PROPERA RECOPILACIÓ… CUIDEU-VOS MOLT!

 

Passejada primaveral, Maig 2020 (2a part)

Continuem la passejada primaveral per les feixes que envolten Ca l’Arenes, la nostra seu. I ens trobem una d’aquelles flors comuna però curiosa per la forma i pel nom: la calabruixa!

calabruixa

Aquí la tenim, la calabruixa gran (Muscari comosum). És una planta de la família de les liliàcies, i com és propi d’aquesta família, és bulbosa. Cosa curiosa, les flors marronoses insertades a la tija són les fèrtils, mentre que a la corona superior, d’un violeta viu, són inflorescències estèrils. Al sud d’Itàlia, a la Pulla, és típic de recollir-ne els bulbs, escalivar-los i menjar-se’ls en amanides!

P1160098

I entre les herbes dels prats, un producte típicament primaveral, l’escopinada de cucut!! Evidentment, tot i el seu divertit nom, no és una escopinada, sinó la bava produïda per les larves de la cigala escumejadora (Cercopis sp.). Una barreja d’aire, aigua, excrements i albúmina segregada per la nimfa, amb l’objectiu d’ocultar-se i mantenir-se humida.

caca

Tot continuant per les feixes, trobem rastres de l’activitat frenètica dels amfibis. Bé, en aquest cas una femta de… gripau!! Observem-la amb atenció, de 3 cm. de llargada i força compacte (la de l’imatge l’hem obert per mirar l’interior…), a dins hi veurem un milpeus i desenes de fragments de formigues, la menja predilecte dels gripaus. Un amfibi insectívor que només s’acosta a l’aigua per desovar, fent una vida molt terrestre la resta de l’any. De gripaus al Corredor tenim el comú (Bufo bufo), el corredor (Epidalea calamita), i també el tòtil (Alytes obstetricans), tot i que la seva mida més petita ja el descarta pel que fa a l’excrement trobat, que podria ser dels dos primers.

Estepa-borrera1

I si passegem pel Corredor hem de comentar forçosament la florida omnipresent de les estepes borreres (Cistus salviifolius)i les estepes negres (Cistus monspeliensis), les dues de flor blanca i fràgil. Són arbustos mediterranis molt adaptats al nostre clima, capaços d’assecar-se i revifar segons la disponibilitat d’aigua. Les estepes són molt inflamables, contenen resines que afavoreixen el foc, i quan cremen queden totalment calcinades. La gràcia rau en que les llavors que sobreviuen el pas del foc, perquè sovint resten a terra, potser enterrades, de seguida germinen i colonitzen el paisatge incendiat, avançant-se als seus competidors i conformant de nou una brolla d’estepes.

 cintia

I ja per acabar aquesta passejada (en vindran d’altres…), una troballa pel nostre itinerari 33 del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme). Ja fa més de 16 anys que fem el seguiment d’aquest itinerari de la gran xarxa de seguiment de papallones del sud d’Europa. De fet, aquesta passejada que us hem fet ha sigut tot seguint les traces i el recorregut d’aquest itinerari. No hem parlat gaire de papallones perquè en farem un article especial, però si que us voldríem presentar aquest exemplar de migradora dels cards (Vanessa cardui). Amb l’ala dreta mig cruspida, segurament a resultes de l’atac d’algun ocell, acabarà els seus dies aquí al Corredor. Sense saber exactament d’on pot provenir aquest exemplar, si que ens agradaria fer un apunt sobre la increïble peripècia migradora d’aquesta espècie, que durant la primavera puja en diverses generacions des del Sahel fins a Escandinàvia. Aquí a casa nostra es troben a mig camí, potser aquesta sigui una tercera o quarta generació des de l’Àfrica. Amb la sisena generació arribaran en ple estiu al nord d’Europa per retornar cap a l’Àfrica entre la tardor i l’hivern!!

Tot esperant que aquests apunts us hagin resultat interessants, en pocs dies ens retrobem!

 

Passejada primaveral, Maig 2020 (1a part)

Aquests dies de confinament que s’han fet tan durs per gairebé tothom, a l’Escola de Natura del Corredor ens considerem uns privilegiats per haver seguit recorrent les nostres estimades muntanyes, en algun cas perquè és on vivim, en d’altres perquè hem pogut seguir fent alguns dels projectes en els que col·laborem. És per això que volem compartir algunes de les observacions que hem fet aquests dies, enmig d’aquesta primavera tan esplendorosa i tan poc disfrutada per molts de vosaltres. Ens acompanyeu?

Anthirrinum1

Qui no coneix el conillets, gossets, sabatetes o badocs? L’Anthirrinum majus és una planta autòctona de les nostres contrades d’allò més vistosa. És coneguda per aquella broma que es fa tant a les criatures, agafant les flors pel costat tot fent veure que s’obren i es tanquen com boques… Però la gràcia de la planta rau sobretot en el fet que les flors tenen un sol eix de simetria, com les orquídies per exemple, prova de la seva superespecialització per atraure insectes polinitzadors.. com ara els borinots!

Boto-d'or3

Una altra flor ben típica de trobar aquí al Corredor durant la primavera. Més pròpia d’ambients de prats i marges humits, o vores de torrents, el magnífic botó d’or (Ranunculus arvensis) es protegeix dels herbívors omnipresents gràcies a la seva toxicitat! El seu groc brillant reflecteix la llum i li dóna aquest to daurat tan bonic.

Capgrossos calamita2

Heus aquí els capgrossos del gripau corredor (Epidalea calamita), amant de fer la posta en bassiols ben soms que les altes temperatures assequen un pèl massa ràpid. Aquesta setmana passada hi hagué una gran mortaldat de capgrossos. Tot forma part del cicle natural, però el canvi climàtic amb menys pluges, a destemps, i amb temperatures massa altes per l’època amenaça aquests i d’altres amfibis.  Tot i això cal dir que enguany amb les abundoses pluges (portem més de 400 litres des del gener!) hi ha nombrosos indrets on poden fer la posta i no considerem en cap cas que sigui un mal any.

Ou d'estornell

Ben a prop dels bassiols dels capgrossos hi ha alguns arbres de mida gran, roures i alzines principalment. És al peu d’aquests que ens trobem una closca d’un bell blau turquesa. No és pas que hagi caigut cap ou, ans al contrari, segurament el pollet està ben protegit al niu. Són els pares que després de néixer els pollets fan endreça! L’any passat ja vam detectar un niu d’estornell justament aquí, i aquest any hi tornen a ser… Perquè és d’estornell aquesta bonica closca, sense taques, de color intens i uniforme. Si algú el confongués amb una closca de merla, s’hauria de fixar precisament en l’absència de taques i el color, molt més pàl·lid en el cas de les merles.

20200423_202106

Les petjades dels reis del bosc, els ungulats més abundants i actius! Els senglars, és clar, que amb el seu pes deixen empremtes profundes per allà on passen. Aquí hem seguit el seu rastre fins arribar al Sot del Fangar, ben curull d’aigua aquests dies…

20200422_183826RªC.Arenes

Però el nostre recorregut encara no s’ha acabat. Tornem demà a descobrir-vos més secrets del bosc a la primavera!

 

Greus efectes de la COVID19 a l’educació ambiental

Davant l’emergència sanitària causada pel virus SARS-CoV-2 i la malaltia associada COVID19, la SCEA (Societat Catalana d’Educació Ambiental) ha volgut contactar amb les entitats, empreses i treballadores autònomes que en formen part per copsar els efectes immediats en les seves activitats d’educació ambiental. Els resultats són devastadors en quan a l’afectació econòmica i la possible continuïtat de moltes d’elles. Es farà un segon informe més endavant per monitoritzar l’evolució de la situació.

Els principals titulars serien:

  • 85% d’afectació en les activitats lligades a programes escolars, sortides, tallers i guiatges.
  • 100% de les plantilles afectades per ERTO o altres ajustos i reorganitzacions internes.
  • 170.000 € de pèrdues econòmiques immediates en el conjunt del sector que es preveu augmentaran segons la perllongació de la situació d’emergència.

A continuació us adjuntem l’informe preliminar per si és del vostre interès.

InformeEfectesCovid19marçSCEA_socies

 

Segon recopilatori de recursos per dies de confinament!

IMG-20200423-WA0003

BONA DIADA DE SANT JORDI CONFINADA!!

Us hem fet una segona tria de recursos per seguir fent anar el magí, treballar, jugar i reflexionar. I si ara esteu molt enfeinats, els podeu guardar a la fresquera per quan siguin pertinents! Esperem que els trobeu interessants!

  • INVESTIGUEM DES DE CASA: El Museu de Ciències Naturals de Granollers proposa una descoberta científica per a tota la família, des de casa: El Misteri de l’Estela.
  • ARTICLES NECESSARIS: Entrevista feta per Vilaweb a Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil de l’ISGlobal: ‘La crisi climàtica serà més greu que aquesta pandèmia’.
  • ESCOLES ACTIVES: L’SKAMOT VERD de l’Escola Sant Ramon Nonat segueix actiu ben confinat! Ens proposa uns reptes online al seu canal de youtube #thebeanraceCHALLENGE:

https://www.youtube.com/watch?v=s-kkB71aGxY

https://www.youtube.com/watch?v=XXSBeUYVSnU

https://www.youtube.com/watch?v=8pMCn8bU3FE

  • LA NATURA DE CASA ESTANT: #ambprismaticsalterrat, iniciativa de Naturaprop que pretén convertir cada dia els aguaits de @naturaprop en una finestra oberta al bosc, a la natura, a l’abast de tothom. A través d’Instagram Directe: https://www.instagram.com/naturaprop/
  • A més, si us agrada observar ocells teniu dues iniciatives de ciència ciutadana molt útils per aquests dies: ocellsdelsjardins.cat i #JoEmQuedoACasa d’Ornitho.cat. (En aquesta si hi participes, pots tenir premi!!!). I encara, una entrevista amb l’ornitòleg Enric Badosa que ens anima a aprofitar els dies de confinament per observar la fauna!
 

Primer recopilatori de recursos per dies de confinament

Captura de pantalla 2020-04-13 a les 11.34.39

“S’ha dit que destruir la natura és com obrir la capsa de Pandora. Per contra, els sistemes naturals ben conservats són la garantia del manteniment dels fràgils equilibris que, quan es trenquen, provoquen pandèmies com l’actual. Malauradament, si no canviem radicalment el nostre model d’aprofitament dels recursos naturals, seran cada cop més habituals.

Un cop passada l’emergència sanitària actual, serà el moment de plantejar profunds canvis de model. En tots els àmbits. També en el de la nostra relació amb la natura. Caldrà protegir, conservar, restaurar i gestionar de manera racional els sistemes naturals. Això passa lògicament per un canvi de paradigma social, econòmic i polític, en la mateixa línia d’iniciatives basades en l’economia del bé comú i la justícia social, entre d’altres. Tant de bo aquest període d’alentiment del ritme de les nostres vides ens serveixi per replantejar també les nostres prioritats. Com a individus i com a espècie. Ens hi va la felicitat actual i la supervivència futura”.

Carles Castells (CREAF)

Us hem fet una tria de recursos perquè aquests dies de confinament pugueu seguir treballant, informant-vos i enriquir-vos, vosaltres i el vostres alumnes, en tot allò que fa referència a la sostenibilitat, perquè no ho oblideu, aquesta és una crisi ambiental resultat de la manera en com ens relacionem amb el nostre entorn.

  • RECURSOS INTERESSANTS: OneZoom Tree of Life, magnífic recurs visual, que permet copsar l’arbre de l’evolució de les espècies des de milions d’any enrere fins a l’actualitat mitjançant zooms detallats. Molt recomanable!!